Fa un any i mich, quan estaem rebentan totes les pachines de ranking de tràfec, del gugle i de tot, mos tengueren una trampa com mai s haberem pogut imachinar. Aquell fax que mos arriba del nuevo mundo, va ser l ascomensament d un periplo que mos portaria a llocs que no li desicharia ni al pichor del meus enemics. Bueno, a Rovireche sí.
Estaem en la redacsió de rullangang preparant tots el post d ixa vesprá, era un dia d ixos bonicos, com una mascleta del dia de la cremá, com una regata de l americas cap, o com el dia que s´achuntarem pa demanar el auia. Mos habia costat mol arribar a estar en les primeres posisions de Alfreda, i la veritat, en lo que habiem treballat no estaem disposach a que mos furtaren la primera posisió de blob del regne. La web del campeonat d´arrancá de burro de Benirredra habia trencat totes les prebisions i de forma incomprensible mos habia desbancat com a pachina de referensia de la cultura valensiana. Ya no erem els primers i necesitaem algo que mos destacara definitivament.
A les onse en punt de aquell mati, el cel s´aurí pa mosatros i entraba per el fax la nostra salvasió. El mostre contacte en Estats Units mos estaba comunicant que s habia descubert en un chasiment molt a prop de Manhattan, un fosil que demostraba que fea mes de 700 anys un valensiá ya habia anat américa i que per tant Cristobal Colon anava a pasar a la historia, pero com a mentiros. Despres de moltes probes en secret, no aniaven dudes que lo que habien trobat era un fartó Polo, el fartó més antic de la terra, el fartó que demostraba que els valensians molt antes inclus que els vikingos, ya habien plantat les aspardenyes en lo que pareix ser se trataba d un viache rutinari a Faura, que per accident habia acabat en el descobriment mes important de la historia de la humanitat.
En vista de la importansia de l aconteciment, me vach preparar una maleta en lo justet i vach anfilar paca l aeroport de Manises. M havia vestit en el trache clasic de fallero, de negre, pa no cridar l atensió, sabia que si volia arribar rapit a América no podia caure en mans de la polisia, i quina millor manera pa desmarcarme de moros, putes, negres i chitanos, que vestit de valensiá.
Tot anava de lujo, m habia anat a Madrit com sempre en Business, aixina que m habien preparat la paella i la orchata que me donarien forses pa un viache tan llarc.
Una vegá en la meseta i ya en la t4, el primer problema. Necesitaba un billet en el primer vol a Nova York, i desgrasiadament no aniaven plases en ninguno, aixina que vach agarrar al primer madridiste en cara de borinot i el vach amenasar en cantarli tota la discografia de Fransisco. Després de dos per ofrenars i un himne del Valensia, ya mabia donat el seu billet i les claus del coche i sa casa.
Tot anava be, la gloria estaba molt a prop, pero era impresindible amportarse el fartó paca Valensia...
(continuará)...
